Quan aquell 19 de gener de 2002 de pares afeccionats al bàsquet vàrem convocar tots els nens i nenes de Santa Eulàlia interessats en la pràctica d'aquest esport, estàvem gairebé segurs que ens trobaríem sols a la porta de l'escola.
Sens dubte, la frase més repetida aquella setmana va ser "si no ve ningú, no passa res".
Quina sorpresa! Aquell fred dissabte de gener hi havia una trentena de nois i noies esperant-nos i, avui, som un club federat amb un centenar de jugadors i jugadores.
En aquest temps molts en han ajudat, com Carles Gimeno i Carles Guerrero, els nostres primers entrenadors, que ens van ensenyar tant a botar la pilota com a entendre l'esperit del bàsquet, del joc net en equip on tots són importants.
La direcció i l' AMPA de l' Escola Ronçana, sempre atents a facilitar-nos les nostres trobades; o en Josep Uñó, aleshores alcalde de Santa Eulàlia, que ens va proporcionar els recursos materials necessaris: cistelles i pilotes.
Molts dels qui érem aquell primer dia encara seguim vinculats al club, uns altres ja no. El cert, però, és que de tots els que ens han acompanyat en un moment o altre hem après alguna cosa i els volem donar les gràcies.
Entre tots hem fet realitat un somni: el Club Escola de Bàsquet Ronçana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada